Les primeres revistes femenines de moda anaven dirigides a un tipus de dona que tot i ser una dona de casa seva, tenia interès per l’actualitat, per les novetats, entre elles les tendències en teixits i indumentària marcades des de París. Un públic exclusivament femení, dones instruïdes, atretes per la modernitat, obertes al canvi, però que no deixaven de banda la seva dedicació a la llar i a la família.

Eren revistes que no només mostraven les últimes novetats en moda sinó que també instruïen la dona en temes d’higiene, salut, bellesa, parament de la llar, etc., la qual cosa queda manifesta en alguns títols com El hogar y la moda. Comptaven amb seccions fixes on oferien assessorament a les dones en tot allò relacionat amb les tasques domèstiques, consells de bellesa corporal, salut, consultoris o inclòs remeis casolans, i en algunes revistes s’incloïen també normes de comportament i seccions literàries. Amb el temps comencen a incorporar publicitat de productes per a la llar o d’higiene personal.

Comencen també a aparèixer seccions dedicades a costura i confecció, amb patrons a escala reduïda de peces de roba com ara jerseis, faldilles, vestits o abrics. Seccions que van tenir molt d’èxit entre les lectores, fins al punt d’haver d’ampliar-les i editar-les per separat com a suplements de labors que en alguns casos van acabar convertint-se en revistes independents i específiques. També s’incloïen alfabets per a brodar inicials o bé dibuixos per a labors de punt de creu, malla o puntes.

A finals del segle XIX trobem l’exemple de la revista La estación: periódico para señoras, revista femenina de modes que ja comptava amb seccions de patrons i dibuixos per a brodats i labors d’agulla. A la Biblioteca conservem dos volums enquadernats corresponents a 1887 i 1889.

La estación: periódico para señoras

També de finals del segle XIX trobem la revista El correo de la moda: periódico de modas, labores y literatura, amb gravats i figurins de les modes de París. A la Biblioteca hi conservem en volums enquadernats, des de 1872 a 1883.

El correo de la moda: periódico de modas, labores y literatura

De principis de segle XX és el suplement Feminal que es publicava mensualment amb la Il·lustració catalana, dedicat exclusivament a les dones. Volia promoure un nou ideal de dona, volia elevar el seu intel·lecte i volia informar-la de l’actualitat, entre aquests temes es trobaven les darreres tendències en moda arribades de París. A la Biblioteca conservem del núm. 10 al 93 (1908-1914) i del 106 al 116 (1916).

Al 1909 es va fundar la revista El hogar y la moda dirigida a una dona femenina i dinàmica, a qui oferia informació sobre decoració, cuina, moda, salut, esport femení, etc. Incloïa consells de com vestir, patrons i figurins de moda. Va publicar el suplement Labores del Hogar, posteriorment editada com a revista. A la biblioteca conservem exemplars a partir dels anys 30.

D’aquesta època destaquem també la revista Modas y pasatiempos: revista ilustrada recreativa, guía para la confección de trajes de moda, ropa blanca y labores manuales, amb suplements de moda per a senyores, per a nens, de roba blanca i un àlbum de labors manuals. A la Biblioteca hi conservem els números 1, del 3 al 12 (1915), i 1 i 5 (1916).

Modas y pasatiempos: revista ilustrada recreativa

La dona catalana, revista catalana de modes, llar i labors destinada a un públic femení, es va publicar entre 1925 i 1938 de forma setmanal i va arribar a comptar amb un suplement de labors. Informava de l’actualitat, de les modes de París, labors, entreteniment, seccions literàries, etc. S’hi feia publicitat d’anuncis de productes de bellesa, de salut, de neteja per la llar, màquines de cosir, etc. A la Biblioteca conservem els anys corresponents a 1925 fins 1928, de 1931 a 1933, i 1935.

La dona catalana

Destaquem també la revista francesa Modes et travaux, de caràcter popular i pràctic i es centrava principalment en la moda. Oferia patrons de costura i consells sobre les feines domèstiques i sobre bellesa corporal. Es tracta d’una revista que s’ha mantingut fins als nostres dies, en l’actualitat és una de les publicacions femenines franceses amb més tirada. A la Biblioteca hi conservem els números 219-264 (1929-1932) i 580-851 (1949-1971).

A partir dels anys 30 també tenim la revista Mujer: revista mensual de la moda y del hogar, revista que com les anteriors, incorporava consells de bellesa per a les dones, l’actualitat de la moda, consells per a les tasques de la llar i consultori, entre d’altres apartats. A la biblioteca conservem alguns exemplars dels anys 40.
L’any 1934 es comença a publicar la revista argentina Vosotras. Dels anys 40 conservem a la biblioteca els suplements Labores d’aquesta revista, que contenia patrons i s’anunciava com “la revista ideal de la mujer, trae en cada número, todo aquello que interesa al mundo femenino”.

Com a revistes pròpiament de labors, trobem als anys 50 la revista alemanya Burda Moden, dedicada a les labors d’agulla. Va tenir molt d’èxit i va ser editada en diversos idiomes, entre ells el castellà sota el nom de Burda. Actualment aquesta revista encara s’edita. A la biblioteca conservem números des de 1957 a 1977.

També la publicació mensual d’origen francès Le journal des brodeuses: journal professionnel de broderie, en format de diari de curta extensió, desplegable i en blanc i negre, contenia dibuixos per a brodar. A la biblioteca conservem alguns exemplars dels anys 50.

D’aquests anys trobem també la publicació francesa Mon ouvrage: tous les travaux de dames: le petit écho de la broderie dedicada a les labors d’agulla i incloïa dibuixos per a brodar i patrons a petita escala.
Tot i començar als anys 20, a la biblioteca únicament conservem exemplars dels anys 1948, 1949 i anys 50.

Mon ouvrage: tous les travaux de dames: le petit écho de la broderie

A partir dels anys 70 tenim altres publicacions específiques de labors com ara: Labores del hogar, Greca: labores de moda para hacer tu misma, Pingouin Esmeralda, Todo ganchillo, Enciclopedia Salvat de labores. Als anys 80 i 90 trobem revistes com Patchwork, La encajera: primera revista española dedicada al encaje, Puntísimo o Tricot crochet, entre d’altres. A la biblioteca en conservem exemplars dels títols citats.

Greca

Destaquem ara algunes publicacions de petit format especialitzades en labors, amb patrons i motius per a punt de creu, malla, brodat, ganxet, punt de mitja, etc. i que conservem a la biblioteca:

Abecedarios y monogramas a punto de cruz, quadern editat per Casa Calef (Barcelona), Abecedarios puntos de cruz, quadern editat per Juan Ribas (Barcelona), Álbum de letras para
punto de cruz
, editat per Realce (València), i petits àlbums per a punt de creu de la col·lecció “El Dibujante”, entre d’altres.

Sobre la tècnica de la malla trobem Tapetes de malla, editats a Barcelona per Mª L. Franquesa i la publicació Malla, editada per Teresa Masuet (Barcelona).

Per a brodats destaquem El consultor de los bordados, una publicació iniciada al 1905 i cessada al 1937. A la Biblioteca comptem amb algun quadern i suplements d’aquesta publicació.

Són d’interés també les làmines de dibuixos per a brodats de publicacions com ara el quadern Abecedarios de la Colección Popular, edició espanyola dels Cahiers pour le linge de maison, editats per Marcel Lyss, la publicació Cartera de dibujos, editada per Juan Ribas (Barcelona), i la publicació Colección de enlaces para sábanas, mantelería y ropa blanca amb dibuixos planxables “El Dibujante”, entre d’altres monogrames. També el suplement La canastilla de labores: labores en cañamazo i fulls planxables com a suplements de la revista Labores del Hogar, dels anys 1933, 1934 i 1935.

Per a labors de ganxet tenim les publicacions Tapetes de ganchillo i Puntillas de ganchillo, editades per Mª L. Franquesa, Labores de ganchillo d’Ediciones C.Y.S. i Mantelerías y puntillas Ganchillo d’Ediciones Ros-Mon. Per a labors de punt de mitja trobem Tapetes punto de media, adaptació espanyola de l’Editorial Otto Beyer, i la publicació Primer album de centros a punto de media artístico, distribuïda per la Casa Pinar (Barcelona).

Publicacions de ganchillo

Les revistes femenines van aparèixer com un instrument d’entreteniment per les dones, majoritàriament mestresses de casa, on hi trobaven consells i assessorament en temes personals i de la llar, també figurins de moda, i patrons per brodar i confeccionar les seves pròpies peces de roba, però també els hi van permetre conèixer aspectes de l’actualitat, estar al dia del que succeïa al seu entorn, les noves corrents, els nous productes i, en certa manera, van dotar la dona de més llibertat com a consumidores.

Els patrons i les seccions de costura i confecció van mantenir-se com unes de les seccions més consultades i sol·licitades per les dones, i el seu èxit indubtable va fer créixer el nombre de publicacions especialitzades en labors.

o

Bibliografia:

Soriano, Míriam. “Les coses de casa en les revistes femenines: Feminal, El Hogar y la moda i La Dona Catalana. La construcció d’un mercat femení a través de nous productes (1900-1936)”. Dins: La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat : assaigs d’història local. Barcelona : GRACMON, Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis : Universitat de Barcelona, DL 2014. P. 129-155