L’armilla ha estat una peça imprescindible dins del guarda-roba masculí durant moltes èpoques. Tot i que actualment no té un ús generalitzat, el que no ha variat mai ha estat la seva tipologia: amb forma ajustada que cobreix el tronc, sense mànigues i amb l’esquena de teixit més senzill que els davanters, ja que no és una part visible.

A la mostra de peces del fons del CDMT hem pogut veure un parell d’exemples de jupes del segle XVIII, que era la manera d’anomenar aquesta peça durant aquest període. Durant la primera meitat del segle els teixits de seda eren molt treballats, com la realitzada en vellut brocat (N.Reg. 11685). Els nens vestien com els adults i també hem vist un exemple de jupa infantil (N.Reg. 11903), en setí brodat de seda, de la segona meitat del XVIII.

Imatge armilles masculines

La Revolució Francesa posa fi al luxe de la cort de Versalles i la moda masculina comença a inspirar-se en la manera de vestir de la burgesia anglesa, més austera i que utilitza el drap de llana de colors foscos per a la confecció de les jaquetes. Sorgeixen els pantalons, que també es confeccionen en diversos teixits de llana i això fa que l’armilla prengui protagonisme com a peça decorada. A la mostra hem vist diversos exemples com una armilla de vellut llavorat amb petites escenes de ball (N.Reg. 11866), una altra de seda llavorada que combina motius florals i geomètrics sobre fons de línies sinuoses (N.Reg. 11662), una armilla brodada amb sedes de colors vius (N.Reg. 11843) i una altra estampada amb grans flors sobre tafetà de cotó (N.Reg. 11850). Al llarg d’aquest segle la seva forma varia lleugerament, apareix el coll solapa, cap a meitat de segle són molt ajustades a la cintura i cap a finals comencen a aparèixer peces més lleugeres, pròpies de la diferència entre indumentària d’estiu i d’hivern, que abans no existia.

El segle XX ha portat poques variacions. Durant la segona meitat del segle, la relaxació de les normes de vestuari i els canvis en el consum de moda han fet que l’armilla perdi la seva funció pràctica i fins i tot estètica. Actualment forma part d’alguns vestits, confeccionada generalment amb el mateix teixit (N.Reg. 14262), però és un element imprescindible dels vestits d’etiqueta on segueix unes regles de protocol estrictes pel que fa a la forma, teixit i color (N.Reg. 19963).