Fins ben entrat el segle XX, els tapissos es defineixen com a teixits artístics treballats amb espolins, plans, realitzats en telers verticals o horitzontals, teixits generalment amb llana i seda i en algunes ocasions enriquits amb or i plata, on els dibuixos són part integrant del teixit, i es realitzen seguint un model, el cartró.
La tapisseria és el conjunt de tapissos destinats a un emplaçament o aquells amb una mateixa representació temàtica que formen part d’una sèrie. En funció de la qualitat del teixit, la densitat de l’ordit i les fibres emprades, la tapisseria es classificava com a superfina, fina o bé ordinària.

Els tapissos van tenir diverses funcions: aïllaven del fred i del vent els murs aportant sensació de calor, servien com a separadors d’espais interiors i exteriors però, sobretot, van destacar com a elements decoratius. Les tapisseries vestien i ornamentaven les estances de palaus i residències de reis i nobles, i també els exteriors, com balcons i façanes. Els tapissos eren símbol de poder i de rang d’aquells qui els posseien i exhibien, i en molts casos servien com a mitjà per transmetre idees, per plasmar un missatge.

La temàtica representada a les tapisseries ha estat molt diversa: religiosa, mitològica, heràldica, històrica, bèl·lica, etc. i gràcies als cartrons que conservaven els tapissers, era possible reutilitzar-los en encàrrecs successius i per tant tornar a reproduir els mateixos tapissos. Això explica les rèpliques de sèries de tapissos en diferents col·leccions i museus.

Els tapissos van adquirir un alt valor, i tant reis com nobles, posseien grans col·leccions de tapissos, així ho ratifiquen els inventaris de l’època. Aquests registres de patrimoni, aporten dades sobre el volum de tapissos que hi havia als palaus i residències reials, quines parts decoraven, les denominacions que rebien en cada cas, les seves característiques físiques, la seva procedència, la iconografia representada, el seu valor econòmic, etc.

Al fons documental antic del CDMT es conserven inventaris i taxacions de béns patrimonials entre els quals trobem tapissos.

Destaquem aquests tres documents manuscrits del segle XVII:

– Una taxació de l’any 1660, feta per Juan Alvárez, tapissser reial de Marianna d’Àustria:
Digo yo Juan Albarez tapiçero de la reyna nuestra sra que e bisto y medido una tapiçeria de la historia de Aquiles griego que es fina de Bruselas y tiene ocho paños y seis anas de cayda y en todas tiene treçientas y a todo mi saber y entender bale cada ana a raçon de a diez ducados de vellon que suman y montan todas tres mil ducados de vellon…

Imatge 069 Inventaris i taxacions de tapisseries

– Taxació de l’any 1638, que permetia valorar les tapisseries del comte de Sástago:
Una tapizeria de cinco paños de la Istoria de Bulcano, fina de Bruselas, de cinco anas de caida y treinta y tres de largo, que en todo son 182 anas, que fueron baluadas a quatro ducatones por ana, moneda de Milan, que montan 728 ducatones.
Otra tapizeria de Bruselas de boscaje, figuras pequeñas, de cinco anas de caida y quarenta y cinco de largo, que bienen a ser 225 anas que fueron baluadas a tres ducatones que inportan 675 ducatones. 1403 ducatones.

Imatge 061 Inventaris i taxacions de tapisseries

– Inventari de [1644?] dels béns de don Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara, IV duc de Maqueda, on destaca una sèrie de tapissos i teixits historiats de gran valor:
… Primeramente seis paños de tapizes de figuras antiguas de la historia de Perseo de quatro anas y media de caida de zenefa angosta. Yten otros seis tapiçes de lampaços con encomiendas verdes a las esquinas que son de cuatro anas de caida. Mas otros nuebe tapiçes de lampaços verde oscuro viejos de quatro anas de caida y la çenefa en campo amarillo. Mas un tapiz de leon grande que tiene seis anas que sirve con los demas tapiçes que llaman de la Creaçion. Yten seis paños de setos viejos muy maltratados y rotos sin guarniçion. Yten cinco sobreventanas angostas de rodapies apolilladas. Yten çinco paños de tapiçes grandes y de gran caida de la historia de Proserpina y tienen 6 anas estos an de ser seis tapiçes y no estan puestos mas de çinco tapiçes en las tasaçiones de manera que falta d estos un tapiz. Yten otros quatro paños de tapiçes de la Creaçion de seis anas de caida. Yten otros quatro paños de seis anas de caida del Pater Noster. Yten siete paños de tapiçes los seis grandes y el uno pequeño de la historia de Abraam de çinco anas de caida, estos an de ser ocho paños y falta uno grande en las tasaçiones. Yten otros tres paños tapiçes el uno mas pequeño que los otros que son de oro y seda que los dos d ellos tienen cada uno çinco anas y terçia de caida y el otro quatro y terçia los dos tapiçes mayores tienen cien anas …

Imatge 031 Inventaris i taxacions de tapisseries

Examinant aquests documents, seleccionats a tall d’exemple, podem extreure dades com: mides, preu, iconografia, denominació i procedència d’uns tapissos concrets.
En aquests tres casos, els tapissos inventariats o taxats formaven part de sèries de tapissos i la temàtica més demandada o representada en ells era la religiosa i mitològica (història d’Aquiles, Vulcano, Perseo, Proserpina, Abraham, la Creació).
A les dues taxacions observem que eren tapisseries fines, és a dir, teixides amb llana i seda, i un baix porcentatge de fils metàl·lics, i procedien de Brussel·les, un dels principals centres europeus de producció de tapissos des del segle XV.
Quant a les proporcions dels tapissos, aquests eren mesurats en anas, mida de longitud flamenca emprada fins al segle XIX per mesurar les tapisseries i equivalia aproximadament a 0,696 cm.

Pel que fa al seu valor econòmic, les monedes esmentades a les taxacions són el ducat i el ducató. El ducat (de billó), era una moneda de compte espanyola dels segles XVI al XVIII, amb diverses equivalències segons les èpoques. El billó fou un aliatge d’argent i de coure emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
El ducató, era una moneda de plata de diferents estats italians durant els segles XVI i XVII.

Respecte la denominació i vocabulari emprat, les tapisseries podien estar formades per diferents tipus de paños segons el lloc on s’ubicarien o la temàtica representada. Als documents analitzats podem veure algunes d’aquestes denominacions i altra terminologia usada en tapisseria:

– Paño: Sinònim de tapís, domàs o tapisseria.
– Caída: alçada del tapís, dimensió corresponent a l’ample del teler, és a dir, a la longitut dels plegadors.
– Cenefa: orla o franja decorativa que tanca els tapissos en el seu perímetre, com un marc.
– Lampazo: tapís on hi predominen els paisatges, arbredes o plantes de grans fulles.
– Campo: espai central o cos del tapís on es desenvolupa l’escena figurada, o es representa el principal motiu de la composició, emmarcat perimetralment per sanefes i voravius.
– Tapiz de león: tapís amb la figura heràldica del lleó.
– Guarnición: folre del revers del tapís que serveix per protegir-los amb una tela, que ocupa tota la superfície.
– Sobreventanas: tapís de petites dimensions destinat a cobrir els espais lliures del mur, verticals o horitzontals, que es generaven per l’obertura d’una finestra.
– Tapiz de boscaje: tapís on es representen escenes de caça, arbredes i munteria.

(Definicions extretes del Vocabulario histórico de la tapicería, 2008.)

Inventaris, taxacions, testaments, cartes de dot, documents de donacions, entre d’altra documentació històrica, són una valuosa font d’informació que permeten aprofundir en aquest cas, en l’estudi i investigació de les tapisseries.

Bibliografia:

• “Ana”. En: EcuRed. < http://www.ecured.cu/index.php/Ana > [Consulta: 24/03/2014]

• Diccionario de numismática. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009.
< http://www.mcu.es/museos/docs/MC/Tesauros/Numismatica/Diccionario.pdf >
. [Consulta: 05/03/2014]

• Herrero Carretero, Concha. Vocabulario histórico de la tapicería. Madrid: Patrimonio Nacional, 2008.

• Lledó Sandoval, Concha. A vueltas con Penélope: el telar de alto lizo: alfombras y tapices. Altea: Curiosa, D.L. 1995.

• Ramírez Ruiz, Victoria. Las tapicerías en las colecciones de la nobleza española del siglo XVII. Madrid: UCM, 2013. < http://eprints.ucm.es/16179/1/T33881.pdf >. [Consulta: 05/03/2014]

• Saladrigas, Cheng; Soler, Joan. El arte real de perseguir a los sombreros. [Terrassa]: Centre de Documentació i Museu Tèxtil, DL 2008.