Corsés María, també coneguda al llarg de la seva història per les marques Mariver i Pio Vall, va ser creada l’any 1915 per Maria Verdaguer i Pio Vall, amb la intenció de confeccionar sostenidors i llenceria  femenina, en una època on la roba interior era un objecte privat, fet a mida per cotillaires i modistes.

La Maria havia estudiat a Barcelona el Sistema Martí, de tall i confecció, i amb el seu marit van començar, amb una màquina Singer, al local que havia estat el cafè dels seus pares, al carrer Major de Tona. Aviat, el que havia estat la sala de ball es va omplir de taules de tall, màquines de cosir, de brodar i de planxar, i el negoci va créixer a través de representants que venien els productes per tota Espanya, Cuba i Filipines.

Moltes noies del poble anaven a cosir al taller, on es realitzaven calces, enagos, cotilles i sostenidors, cosits amb teixits produïts a Catalunya, però també sedes importades de França, que combinaven amb puntes, ganxet i brodats. La qualitat dels productes era tan alta que en alguna botiga els venien com si fossin peces realitzades a París.

Mariver no només va destacar per la seva qualitat, sinó que també va patentar diverses tècniques de patronatge i models, entre ells el “Sostén Globo”. Els quatre fills de Maria i Pio es van incorporar a l’empresa que, al llarg de la seva trajectòria, es va adaptar a les diverses innovacions tecnològiques, com la introducció de les fibres sintètiques i la millora de la maquinària destinada a la confecció. Per altra banda també va saber fer front a les necessitats del mercat, i a la confecció de llenceria íntima es va afegir la de batins, cobrellits brodats i, posteriorment, indumentària femenina, destacant en el disseny de bruses.

Les seves peces es venien en comerços tan coneguts com Almacenes Jorba o la Casa Baltá, i també tenia dues botigues pròpies, sota el nom Pio Vall, una a Barcelona i l’altra a Palma de Mallorca.

Però tot i superar la crisi del tèxtil de la dècada de 1970, la deslocalització d’empreses i les grans cadenes de producció de roba van suposar un greu competidor i l’empresa va tancar l’any 1987.

Actualment la Rosa Figueras, professional del sector tèxtil i historiadora, col·labora amb el CDMT inventariant i documentant la part de sostenidors d’entre 1916 i 1936, un conjunt de més de 160 peces que són representatives, no només de la producció d’aquesta empresa, sinó també de la moda i la confecció de l’època.