Tot i que hi ha algunes referències anteriors, a partir del segle XV ja es tenen notícies d’artesans napolitans que esculpien representacions de la Nativitat amb estàtues de mida natural de fusta policromada i daurada per esglésies i capelles de la ciutat de Nàpols.

El naixement del pessebre napolità d’època barroca es caracteritza per la forta teatralitat de la posada en escena, que no és estàtica, sinó que cada vegada aporta més imaginació i on l’artista mostra la seva personalitat. Les escenes bàsiques s’enriquiran amb elements del tot laics, que prenen cada cop més rellevància, ja ben allunyats del misteri de la Nativitat. Les modificacions i la difusió del pessebre napolità estan fortament influenciades per les vivències històriques, socials, artístiques, polítiques i econòmiques de l’època. La gran varietat dels vestits, als quals cada cop es dona major importància, marquen la moda del temps, i permeten un major nombre de personatges a partir de pocs maniquins bàsics.

La popularitat dels pessebres napolitans arriba durant el regnat dels Borbons amb Carles III, rei d’Espanya i de Nàpols, on la tradició del Betlem ja estava fortament arrelada i des d’on el rei la va importar a Espanya. La noblesa d’aquella època va crear la moda de comissionar als artesans napolitans personatges cada vegada més especials i diferents, tant, que van arribar a fer veritables competicions entre ells per tenir el pessebre més bonic.

Els personatges típics del pessebre actual encara són els del 1700 als quals cada any s’afegeixen alguns nous.

L’escenari del betlem napolità te dues zones principals ben marcades una es “la Roca” on es situa la Nativitat dins d’un paisatge de runes clàssiques, amb columnes, capitells i restes de palaus i l’altra és el diversorium on es situa la taverna i al seu voltant s’aprecia la vida del carrer i l’ambient del mercat. En aquesta última hi ha una tipologia estricta però molt variada de personatges, per exemple, els lazzaroni, pidolaires, nafrats i pobres del carrer.

El pessebre napolità inclou també sempre l’anunciació dels pastors, amb la figura del Benito dormente, el jove pastor que es perd la bona nova, i l’arribada dels Reis, amb el màxim de luxe i exotisme.

Altres personatges favorits són I Musicisti Ottomanni (els músics Otomans) que acompanyen els Reis Mags en el viatge cap a la Nativitat i que van vestits amb jaquetes molt guarnides i porten els seus instruments musicals. En el pessebre napolità del Museu Tèxtil també hem volgut destacar el mossèn, el fornarino (forner), el cantastorie (narrador d’històries), el pescivendolo (peixater), el burgès, el sciu-sciu (ven loteria i reparteix la sort), el mendicant, el mongol, la circasiana (dona rica que acompanya el mongol), la contadina (pagesa rica), els reis i els músics.

El Pessebre napolità del segle XXI que s’exposa al Museu Tèxtil de Terrassa fins el proper dia 20 de gener és una mostra molt personal de Josep Massagué, on no hi falten els personatges clàssics barrejats amb els de pròpia creació, emmarcats al segle actual. Massagué ha vestit cada un de la setantena de personatges amb fidelitat als originals i amb gran part de la seva creació artística, amb uns teixits adequats a cada personatge, que els fa únics i irrepetibles, treballats amb una delicadesa extrema. Ell mateix ha treballat tota l’escenografia i els complements que acompanyen el pessebre.

Amb aquesta exposició hem volgut també commemorar el 75è aniversari de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, que enguany ha realitzat una exposició extraordinària de prop de 70 pessebres, alguns d’ells monumentals, que es poden veure a la parròquia del Sant Esperit i a la Sala Muncunill fins el 2 de febrer. Tots aquests pessebres són d’autors de l’agrupació terrassenca. És l’exposició més gran de pessebres, tots d’una mateixa entitat, que s’hagi fet mai a Catalunya.