Cada any el Museu Tèxtil rep la petició d’alumnes de diverses universitats per a la realització de les pràctiques formatives en les àrees de restauració i conservació. Els darrers dos anys, degut a la pandèmia, aquestes pràctiques s’han hagut de suspendre o desenvolupar en línia, sempre que ha estat possible.
Afortunadament, aquest curs el Museu Tèxtil ha pogut recuperar la presencialitat i ha acollit a la Marina Blay Morer @blay.restauracion (grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals de la UB), la Meritxell Rodríguez Calvo @meritxell.restaura (grau en Conservació i Restauració Béns Culturals de l’ESCRBCC) i la Marina Solé Palmer @cobalt_restaura (Màster de gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB).
Les dues primeres han realitzat les seves tasques a l’àrea de restauració i la Marina Solé ha participat tant en l’àrea de restauració com en la de conservació, col·laborant en la selecció i documentació de les peces d’indumentària de l’exposició que es celebrarà a la segona planta del Museu el 2023.
Una de les tasques més destacades en les que han participat les tres alumnes ha estat la construcció de maniquins per a aquesta exposició. Aquests maniquins s’han realitzat a partir dels models de la ©Bodyteca històrica de Carmen Lucini i, un cop ajustats a la forma de la silueta, s’han cobert amb buata i teixit elàstic neutres. Les alumnes han pogut comprovar que els vestits per als quals van destinats són peces confeccionades en seda, amb folres delicats i decoracions fràgils. La majoria són d’època modernista i necessiten maniquins que s’adaptin el màxim a la seva forma per minimitzar i evitar qualsevol tensió i possibilitat de crear arrugues o estrips.
Diverses fases de l’elaboració dels maniquins a mida per als vestits de la propera exposició.
Una altra de les tasques ha estat la neteja per immersió d’un teixit de cotó estampat, estil Toile de Jouy, per reduir i eliminar les taques que presentava. Aquesta neteja s’ha realitzat amb aigua desionitzada fent pressió lleu sobre el teixit en pla amb esponges naturals. Prèviament s’han fet proves sobre les parts estampades en vermell per comprovar que no hi havia possibilitat de migració d’aquest color sobre el fons clar. En aquest cas no hagués estat possible aplicar aquest tractament.
Finalment, també han col·laborat en la preparació del tractament d’anòxia per a un conjunt de peces masculines i més de cent ventalls de la col·lecció de Lluís Tolosa Giralt. L’anòxia consisteix en la creació d’una càmera estanca, per aquests o altres objectes en els que s'ha detectat l’atac per insectes i microorganismes. En aquesta càmera es substitueix l’oxigen per un gas inert com el nitrogen i es controla durant uns dies. És un tractament innocu per a les peces però que elimina totes les fases del cicle biològic dels insectes i neutralitza els microorganismes.
La Marina Solé, la Meritxell Rodríguez, la restauradora Elisabet Cerdà i la Marina Blay preparant la càmera estanca pel tractament d’anòxia.
Les seves tutores, Elisabet Cerdà i Mercè López volem agrair a totes el seu entusiasme i la predisposició tan positiva a l’hora de participar en aquestes i altres tasques, com la Fira Modernista o les activitats de l’Aula didàctica. Des del Museu esperem que hagueu après i gaudit de la vostra experiència i us desitgem molta sort en el vostre futur professional.
La Marina Solé microaspirant un dels ventalls abans del tractament d’anòxia.
