La indumentària femenina va viure un dels moments de màxim esplendor i riquesa durant l’època modernista. En comparació amb la indumentària masculina, formada per vestits sobris que no van variar al llarg de l’època, els vestits femenins de les classes benestants estaven confeccionats amb varietat de teixits de seda com jacquards, otomans, setins, gases, tul brodats, però també batistes de cotó llises o estampades, sarges i teixits de llana. La indumentària de les dones tenia molt protagonisme ja que havia de representar l’estatus social de la família i no només ho feia a través del vestit sinó també dels accessoris.

A finals del segle XIX la cintura femenina havia de ser extremadament fina i s’aconseguia gràcies a la cotilla i l’elaborada construcció interior dels cossos, sovint plens de barnilles. Les faldilles tenien forma de campana i les mànigues sovint eren molt voluminoses amb formes exagerades que recordaven la silueta d’un pernil.

Imatge Vestit nº.reg. 11913.


Vestit Nº.reg. 11913, 1890-1899
Detall de la màniga amb forma de pernil
©Quico Ortega, Museu Tèxtil de Terrassa

Amb el canvi de segle el volum de les mànigues va caure a la part inferior, amb frunzits recollits al puny i la forma de la cotilla empenyia el pit cap al davant i els malucs cap enrere formant una silueta sinuosa que seguia l’estètica coup de fouet.

A mida que avançà el nou segle, la figura femenina va esdevenir més vertical, amb la línia de cintura més amunt de la posició natural. Els teixits en general eren més vaporosos i amb més caient. En contraposició, es posen de moda barrets amb ales amples i totalment coberts amb plomes, llaços, flors de tela i molts altres ornaments. Les sabates podien ser folrades de tela o de pell i des de finals del XIX les dones duien botins que s’ajustaven molt al turmell i que costaven tan de cordar que es necessitava una eina amb forma de ganxo anomenada cordabotes. Altres accessoris imprescindibles eren els guants i l’ombrel·la, que protegien la pell de la cara i de les mans del sol i mantenien el to pàl·lid tan de moda en aquell moment.

Imatge botins nº.reg. 19973.


Botines Nº.reg. 19973, 1895-1905
De pell, amb punta estreta i cordats amb petits botons
©Quico Ortega, Museu Tèxtil de Terrassa

A continuació teniu un enllaç a la base de dades IMATEX amb una selecció de peces femenines de fons del Museu Tèxtil. Poseu entrar a cadascuna de les fitxes i conèixer les característiques de cada peça i veure fotografies de detall.

 

Mercè López Garcia – Conservadora