Com a cloenda de la novel·la La fabricanta de Dolors Monserdà, el club de lectura Fil per randa del Museu Tèxtil ha realitzat la ruta literària del llibre i ha visitat la Casa de la Seda de Barcelona.
La fabricanta és una novel·la de l’escriptora catalana Dolors Monserdà de Macià publicada el 1904, en plena època modernista però ambientada entre 1860 i 1875, que palesa un feminisme de to conservador, defensat per l’autora des d’un activisme social de caràcter reformista. S’inclou dins el corrent literari del realisme amb una marcada voluntat pedagògica.
El llibre ens narra la història de l'Antonieta, una dona d'origen menestral que lluita per obrir-se pas en el món industrial de la Catalunya de finals del segle XIX. Venç tota mena de dificultats fins a convertir-se en una destacada empresària de la indústria tèxtil respectada per la burgesia barcelonina. La protagonista era en realitat Eulàlia Escuder i Fàbregas (1808-1868), casada amb Ramon Vilumara (1799-1898). Tant els Vilumara com els Escuder eren família de mestres velers.
La ruta literària ha transcorregut pels principals carrers de la novel·la: Sant Pere Més Alt, Sant Pere Mitjà i Sant Pere Més Baix. hem pogut llegir alguns dels fragments més representatius que tenen lloc en aquests carrers i hem visitat l’Església de Sant Pere i la Capella de la Mare de Déu de l’Ajuda. La ruta ha finalitzat amb la visita a la Casa de la Seda, edifici de l’antic Gremi dels Velers de Barcelona.
Els velers eren els teixidors de vels de seda i altres peces delicades. El Gremi dels Velers s’organitza el 1533 per privilegi reial atorgat per l’emperador Carles V, davant l’increment de teixidors que hi havia en aquell moment i es crea la confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels.
Però no és fins a l’any 1763 que es constitueix la casa gremial, a la cantonada entre Via Laietana i el carrer Sant Pere Més Alt. La casa va ser construïda per Joan Garrido, i com era habitual al segle XVIII, les seves façanes es van esgrafiar. Al 1928 la casa va ser restaurada per Jeroni Martorell, i es van afegir esgrafiats que imitaven els ja existents, al cantó de la plaça de Sant Francesc.
A l’interior de la casa es conserva encara un armari original del 1683, ornamentat amb pintures florals i religioses de la Confraria dels Mestres dels Velers, on es guardava la documentació gremial. A la sala de la biblioteca també s’hi poden veure els documents de creació del gremi i una petita mostra de teixits de seda.
Destaca en l’edifici la gran sala principal, amb terra de marbre i sostre enteixinat, amb el pas de Setmana Santa del segle XVIII del Misteri de la Santa Espina presidint el saló.
Tant la ruta com la visita a la Casa de la Seda (molt recomanable) van ser de gran interès i ens van permetre entendre millor aquesta novel·la ambientada a finals del segle XIX.
