La col·lecció de Josep Moragas Pomar (1873-1945) va arribar al Museu Tèxtil l’any 1964. Fill del pintor Tomàs Moragas Torras (1837-1906)[1], Josep es va formar envoltat en un àmbit artístic.
Per entendre la vinculació de l’art i el col·leccionisme de Moragas cal fixar-se en l’ambient artístic familiar en què es va criar. El pare, format als tallers d’argenteria de José Pomar –que acabaria essent el seu sogre- i a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on treballà amb Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals, decidí marxar cap a Itàlia, un cop acabats els estudis, influït pel seu amic Marià Fortuny i Marsal, amb qui va compartir estudi, juntament amb la seva dona Cecília Madrazo (col·leccionista de teixits). Aquests dos darrers foren els padrins del segon fill del matrimoni Moragas. No és d’estranyar doncs que Josep Moragas sentís una especial passió per l’art i les antiguitats i que, pel seu vincle amb els Fortuny, apreciés els teixits antics. Va viatjar per tota Espanya buscant joies artístiques per a la seva pròpia col·lecció, moltes d’elles relacionades amb els teixits i la indumentària.
Moragas va viure uns anys a París i això li facilità la compra i venda d’obres, com algunes que va oferir a l’Hotel Drouot, per subhastar-les. En arribar la Guerra de 1914, per la complicació de vendre a l’estranger, va decidir muntar una botiga pròpia d’antiguitats a la plaça de la Catedral número 2 de Barcelona. Però com a col·leccionista que era, guardava molts objectes a les seves estances particulars, que mai arribaria a vendre. La seva col·lecció aviat va arribar a tenir un reconeixement internacional. Al cap d’uns anys de la seva mort, la col·lecció es va posar a la venda. Per tal de cridar l’atenció d’altres col·leccionistes i possibles compradors, es van organitzar dues exposicions. La primera a la barcelonina Sala Parés, del 12 de desembre de 1959 al 7 de gener de 1960 i, uns mesos més tard, a la Galería del Cisne a Madrid, entre el 10 i el 31 de desembre.[2] L’únic lot que es venia sencer era el d’indumentària i brodats, que és el que va adquirir l’Ajuntament de Terrassa. En total eren setanta-vuit peces. A més d’indumentària i complements (vestits, cossos, pitreres, capes, casaques, jupes, escarselles, etc.) tenia una magnífica col·lecció de gualdrapes, pistoleres i cartutxeres.[3] A banda d’algun indument litúrgic de la col·lecció Biosca, era la primera vegada que el Museu Tèxtil adquiria indumentària. La compra-venda de la col·lecció Moragas es va efectuar el 1962, per un import de 1.500.000 ptes. Va ajudar a gestionar-la el també col·leccionista Lluís Garcia i Capafons, hereu i home de confiança de Moragas. El mateix any, es va fer una exposició de la que se’n va publicar un petit catàleg: Exposición de indumentaria procedente de la colección Moragas de Barcelona. Museo Municipal Textil Biosca. Terrassa, juny-juliol 1962. És interessant destacar que, segons consta en els catàlegs de la col·lecció Moragas, la casaca de seda brodada del segle XVIII, número de registre 7252 del museu va pertànyer a Marià Fortuny. Desconeixem si pare o fill, però tenint en compte la relació entre els Fortuny i els Moragas no és d’estranyar que haguessin fet algun intercanvi de peces.
[1] Del pare, coneixem que havia tingut algun tapís del segle XVII., com el que prestà a l’Exposició d’indumentària retrospectiva del 1893, a Barcelona.
[2] Vegeu el catàleg Exposición de cuadros, bordados, muebles, cerámica, indumentaria procedentes de la colección Moragas. Barcelona: Sala Parés, 1959, i Madrid: Galería del Cisne, 1960.
La Galería del Cisne, fundada el 1960, era col·laboradora del grup Sala Parés.
[3] La seva col·lecció es pot consultar en línia a la base de dades Imatex: imatex.cdmt.cat (Moragas y Pomar, José)