Era al juny de 1998 quan el CDMT presentava el número 0 d’una publicació que segons l’editorial que l’encapçalava, anava destinada a “deixar que els teixits s’expressin ells mateixos, de contemplar la bellesa perquè és bellesa, i de saber on en podem trobar més”.

La iniciativa venia motivada pel fet que el món dels tèxtils i la moda pràcticament no tenia presència en les revistes d’art, i només es tractava en plataformes molt tècniques o en revistes més aviat frívoles. El Datatextil volia cobrir aquest buit, fent del teixit el seu tema central per mirar-lo des de múltiples facetes, al servei d’un lector predisposat a deixar-se seduir.

Des d’aquella primera edició s’han succeït 27 números més, cada 6 mesos, en suport paper i amb una tirada reduïda, summament acurada tant en continguts com en qualitat, i disponible per compra o subscripció. A partir del núm. 28 (2013) el Datatèxtil ja s’edita en digital i és d’accés lliure i gratuït.

Durant aquesta trajectòria, que vam iniciar en solitari i ara compartim amb els altres museus del Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya (www.circuitmuseustextils.cat), el Datatèxtil ha donat cabuda a més de vuitanta articles que han donat a conèixer nous projectes, resultats de recerques i aspectes històrics, tècnics i socials del teixit i la indumentària; també ha presentat museus i col·leccions interessants i no sempre prou coneguts. I, sobretot, ha contribuït a sensibilitzar el públic en relació al valor del patrimoni tèxtil, ja sigui en la seva vessant material o en els coneixements que li donen sentit. Tots aquests textos s’estan incorporant a la base de dades RACO (Revistes catalanes d’accés obert – http://www.raco.cat) a fi de que continuïn estant disponibles malgrat alguns ja s’hagin exhaurit.