La lectura d’El sastre de Panamà de John Le Carré, comentada al nostre club de lectura Fil per randa, ens ha portat a aprofundir en el món de la sastreria, els mètodes de tall per a roba masculina i l’ofici de sastre, motiu pel qual hem volgut exposar alguns documents del fons bibliogràfic antic relacionats amb aquest tema, la majoria dels quals es troben digitalitzats a la MDC.

Trobem documentada ja al segle XIV la Confraria dels Sastres a Barcelona i els diferents litigis que hi havia entre els sastres, els pellers i els ropavellers, pels privilegis que tenien uns respecte els altres a l’hora de realitzar diferents tipus de roba. Destaquem un document en llatí d’al·legacions presentades pels sastres contra els pellers, a la ciutat de Barcelona l’any 1676. Additio pro confratria sartorum civit Barsinone contra sindicos eiusdem civitatis, et confratriae palleriorum. Barcinone, 1676 o post.

El document Per lo procurador fiscal del General de Catalunya y lo syndich de la Confraria de Mestres Pallers de la present ciutat de Barcelona, contra lo syndich de la Confraria dels Mestres Sastres de la mateixa ciutat... publicat a Barcelona al voltant de 1701, és un altre exemple dels nombrosos plets que es presentaven donada la varietat d’oficis relacionats amb el vestit. Reclamaven delimitar les tasques d’uns i altres, i establir per a tots els mateixos exàmens per exercir de sastre i poder arribar a obtenir el grau de mestre.

Al 1845 queden aprovades les ordenances per les quals s’establia la creació a Barcelona de la Sociedad de Sastres, sota la invocació de Santa Maria Magdalena. S’exposa dit document, publicat a Barcelona el 12 de gener de 1845: Sociedad de Socorros Mútuos denominada Sociedad de Sastres, establecida en Barcelona bajo la invocación de Santa Maria Magdalena.

Des del punt de vista legal, també trobem documentació legislativa que regulava la manera de vestir tant d’homes com de dones. Es tracta de disposicions reials que es publicaven per prohibir l’ús de determinades peces de vestir i el seu no compliment era sancionat. En el cas de la indumentària masculina, mostrem la Premática en que se manda guardar lo proveído por un capítulo de las Cortes, del año de ochenta y seis: en que se prohibió que los hombres no puedan traer en los cuellos, ni en puños, guarnición alguna, ni almidón, ni gomas, ni filetes: sino sola la lechuguilla de olanda, o lienzo, con una, o dos vaynillas, y se declara que sean de un dozavo de vara de medir, y que las vaynillas y filetes no sean de color sino blancas: y se acrecientan las penas contra los que excedieren. Madrid: Pedro Madrigal, 1594.

Els primers llibres de sastreria publicats a Espanya que es conserven daten del segle XVI i, seguint les regles de la geometria com a ciència precisa, desglossaven cada una de les peces que formaven el vestit, donaven instruccions sobre com reduir la tela, la seva disposició per tallar i indicaven la unitat de mesura emprada. Un d’aquests tractats és el que exposem de Martín de Andújar, publicat a Madrid, per la Imprenta del Reyno, l’any 1640: Geometria y trazas pertenecientes al oficio de sastres : donde se contiene el modo y orden de cortar todo genero de vestidos.

Al segle XIX es van publicar molts tractats de sastreria on cada sastre deixava per escrit els seus coneixements i els seus mètodes de tall. Un exemple és el Manual del sastre : método teórico-práctico para el corte y confección de toda clase de vestidos civiles, militares y eclesiásticos del sastre Cesáreo Hernando de Pereda, publicat en 2 volums, a Madrid, l’any 1883. S’exposa el volum I.

La mostra podrà veure’s a la biblioteca del Museu Tèxtil de dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h, i també les tardes de dijous de 16.00 a 19.00h, fins a mitjans de desembre.

L’accés a la biblioteca és amb cita prèvia: biblioteca@cdmt.cat / tel. 93.731.52.02.