La dona en l'antic Egipte

La cultura egípcia és una de les que més ens ha fascinat gràcies als descobriments arqueològics que se succeeixen des d'època napoleònica. De fet, el sorgiment del col·leccionisme tèxtil a l'Europa del segle XIX va estar molt vinculat amb els objectes trobats als sepulcres, ja que les condicions de sequedat, el clima estable dins de les tombes i la foscor han permès trobar roba, joies, utensilis i representacions artístiques amb una cronologia de milers d'anys en un estat de conservació excel·lent.

Els egipcis provenien originàriament de la zona d'Àfrica que actualment coneixem com Etiòpia. La seva civilització va sorgir al costat del riu Nil al voltant de 4000 anys aC i cap al 3100 aC el primer rei va arribar al poder. Durant els tres mil anys posteriors es va instaurar un sistema de govern controlat pel faraó, que no només era considerat com a rei sinó també com a déu. En aquesta societat la tradició era molt important i tant el govern com el conjunt de la ciutadania es regien per una estricta jerarquia on cada persona tenia el seu lloc. La vida i la religió eren aparentment inalterables i això es reflectia en l'art i en la indumentària.

El paper de la dona en la societat

L'historiador i geògraf grec Heròdot (484 - 425 aC) parlava als seus escrits de la llibertat de què gaudien les dones a la societat egípcia. Hem de tenir en compte que era una comparació amb la realitat del món grec, on les dones eren considerades inferiors als homes i havien d'estar sota la tutela del pare, del germà o de l'espòs. Malgrat que a l'antic Egipte aquesta llibertat de les dones és matisable, el que és cert és que l'home i la dona eren iguals davant de la llei i que elles prenien la decisió a l'hora de casar-se, divorciar-se i fins i tot, com veurem a continuació, algunes van arribar a exercir el grau més alt dins de la societat: el de faraó.

Sabem que quatre reines van arribar a exercir com a faraones. Tres van ascendir davant l’absència de cap home fort després de la mort de l'anterior monarca: van ser Nitiquet (Nitocris) (ca. 2180 aC), Sobekneferu (ca. 1775 aC) i Tausret (1194-1186 aC). La quarta va ser la reina Hatshepsut, la primera dona a Egipte que va governar amb l'autoritat total del faraó durant més de vint anys, concretament entre els anys 1513 i 1490 aC

Les dones de jerarquies superiors tenien avantatges però gràcies a les excavacions que s'han dut i encara es duen a terme al poblat de Deir el-Medina s'han pogut documentar aspectes sobre la vida de les dones de classes inferiors. Aquest poblat, situat a l'entrada de la Vall de les Reines i a prop de la dels Reis, era on vivien els obrers constructors de les tombes reials. Als enterraments moltes dones compartien tombes amb els seus marits però també s'han localitzat dones en tombes pròpies, com sacerdotesses. Altres dones treballaven com a teixidores, forneres o dins de l'àrea mèdica.

Hem de dir, però, que el paper de la dona en la societat de l'antic Egipte estava molt marcat per la maternitat. Tenir descendència era molt important perquè els fills eren els encarregats de portar a terme els rituals funeraris dels pares, que eren fonamentals per assegurar-se la immortalitat després de la mort. L'ideal era contraure matrimoni molt joves i formar una família, tenint en compte que la mortalitat infantil era elevada i molts nadons morien durant les primeres setmanes de vida. Les dones de classes altes deixaven la cura dels seus fills a nodrisses però la resta passava gran part de la seva curta vida alletant als seus nadons i criant als fills. Una altra tasca rellevant de les dones era l'administració de la llar, ja que eren les que l'organitzaven logística i econòmicament. Moltes teixien les teles amb les quals confeccionaven la seva pròpia roba i elaboraven pa, cervesa i altres productes.

La indumentària femenina

La manera de vestir va variar molt poc al llarg dels 3500 anys en els que es va desenvolupar l'antic Egipte. Com hem esmentat abans la tradició era molt important i quan s'introduïen noves peces s'utilitzaven junt amb les antigues. En general tant dones com homes podien portar el tors descobert, malgrat que les dones generalment es cobrien més. Cas a part era el dels infants, esclaus o plebeus, que podien anar totalment nus.

La peça bàsica i fonamental del vestuari femení era el kalasiris un vestit en forma de tub, cosit per un costat, que cobria des de sota del pit fins els turmells. Aquesta peça es subjectava amb tirants i a vegades tenia una mena de mànigues, però no devia ser tan ajustada com la que vèiem en moltes representacions artístiques. El kalasiris el duien totes les dones a l'antic Egipte però l'estricta jerarquització de la societat venia determinada per la qualitat i les característiques del teixit amb el que estava confeccionat: el de les reines es teixia amb lli molt fi blanquejat, amb fils d'or i decorat amb prisats emmidonats a mà, un treball que requeria moltes hores de feina. A l'altre extrem de l'escalafó social, el kalasiris devia estar confeccionat amb fibres vegetals més bastes, sense blanquejar i sense cap decoració.

Podem veure un exemple de kalasiris en la indumentària de la deessa Isis, representada en un fragment de sudari del fons del Museu Tèxtil que ha prestat per l'exposició "Hijas del Nilo: mujer y poder en el antiguo Egipto".

Si voleu conèixer més sobre el paper de la dona i la seva indumentària a l'antic Egipte:

Exposició "Hijas del Nilo: mujer y poder en el antiguo Egipto", fins el 31 de desembre de 2022 a la Casa de las Alhajas de Madrid. Catàleg de l'exposició disponible a la biblioteca del Museu Tèxtil.

COSGRAVE, B. Historia de la moda: desde Egipto hasta nuestros días. Barcelona: Gustavo Gili, 2005.

BOUCHER, F. Historia del traje en occidente. Barcelona: Gustavo Gili, 2009, pp. 74-86.

Els podeu trobar a la biblioteca del Museu Tèxtil (visita amb cita prèvia escrivint a biblioteca@cdmt.cat o trucant al 93.731.52.02).