Com a novetat expositiva, a la 1a planta del Museu trobareu l’Espai Blanxart, on s’exhibeix un conjunt d’indumentària propi i diverses de les seves publicacions que conservem i que es poden consultar a la nostra biblioteca especialitzada.

Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat 1884 - Barcelona 1965) és un  dels investigadors tèxtils més reconeguts de Catalunya de la primera meitat del segle XX. Va fer grans contribucions al desenvolupament de la indústria tèxtil del país, però la seva gran passió i refugi va ser la música, afició gràcies a la qual va aplegar una de les col·leccions de discos més importants del país.

Blanxart va dedicar la seva vida plenament a l’ensenyament i a la recerca. Amb només 25 anys va obtenir la càtedra de tecnologia tèxtil i teoria de teixits a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa, on va impartir classes fins a la seva jubilació, el 1954.

Va destacar ràpidament per les seves idees innovadores i per la seva capacitat de treball. Va compaginar la docència a l’Escola d’Enginyeria i a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa, on impartia teoria de teixits i tecnologia tèxtil, fins l’any 1943, i va donar classes també a l’Escola Industrial de Barcelona, des de 1926. Es calcula que Blanxart va tenir més de 6.000 alumnes de països diversos, que van ocupar càrrecs destacats en empreses nacionals i foranes.

Podem afirmar que Blanxart va assentar les bases de l’ensenyament tècnic i científic i va ser considerat el renovador de l’ensenyament tèxtil. Al llarg dels seus gairebé cinquanta anys de docència es va saber adaptar contínuament als problemes tècnics dels processos tèxtils industrials. S’esforçà a donar personalitat pròpia i a fer progressar la indústria tèxtil amb la seva contínua recerca, va crear invents, que va patentar, i va perfeccionar aparells de control i precisió, difonent els seus mètodes, com el reconegut dinamòmetre continu que porta el seu nom.

Blanxart també va dirigir l’Acondicionamiento Tarrasense, un centre d’investigació, assessorament i control de la qualitat al servei de la indústria tèxtil. I vinculat a les escoles de Terrassa, va inaugurar el Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils, que l’any 1941 passà a denominar-se Laboratori d’Investigació de Fibres Tèxtils i de Ginesta.

Preocupat sempre per la seva formació i dels alumnes i per estar al dia de les innovacions, la Biblioteca Técnico-Textil, fundada el 1932, va ser una altra de les aportacions rellevants impulsades per Daniel Blanxart. Actualment aquest fons es conserva al Museu Tèxtil de Terrassa on va ingressar oficialment l’any 2004.

La seva vasta labor queda reflectida en múltiples publicacions que van ser de lectura obligatòria ens els estudis d’enginyeria, com Materias textiles, Formulario de teoría de tejidos, Problemas de tecnología textil, Tisaje mecánico, La industria textil, articles, monografies, textos que li van proporcionar una remarcable difusió nacional i internacional.

Daniel Blanxart es va dedicar en cos i ànima a la seva professió, però sense deixar de banda les seves grans passions, entre elles, la música però també la família, la fotografia i l’excursionisme.

Per a més informació podeu consultar el text: Carbonell Basté, Sílvia. “Daniel Blanxart i Pedrals: docència, recerca i música” a Terrassa, bressol d’enginyers: història, innovació i cultura. Terrassa: Rafael Dalmau, 2021.