La indumentària masculina d’època modernista segueix les directrius d’elegància i sobrietat que va caracteritzar la manera de vestir de la burgesia al llarg del segle XIX. La qualitat i riquesa dels vestits es reflectia en un tall perfecte, sense cap arruga, però no en la vistositat dels teixits que sovint eren teles de drap o altres teixits de llana com tweed o quadre Harris.
Terrassa, junt amb Sabadell, es va desenvolupar com a nucli de fàbriques tèxtils gràcies a la màquina de vapor i va esdevenir un dels principals centres de producció de teixits de llana de qualitat de tota Espanya. A l’estiu també es confeccionaven vestits de lli o de cotó, en colors més clars, però les úniques peces on es permetia més varietat de tonalitats eren l’armilla, les corbates o els corbatins.
El tern era el vestit més utilitzat per les classes benestants i sovint estava format per jaqueta (que podia ser de tipus americana o levita), armilla i pantalons a conjunt. A sota es duia la camisa, blanca, amb coll i punys emmidonats. Els pantalons es subjectaven amb tirants i generalment el conjunt es completava amb corbata o corbatí, barret i bastó.
Aquests vestits no van variar gaire al llarg de tota l’època modernista. El fet de que no fossin tan vistosos o que s’haguessin utilitzat molt també va fer que arribessin pocs exemples als museus. Tot i això podeu veure alguns exemples de conjunts, armilles i accessoris masculins del fons modernista del Museu Tèxtil en aquest enllaç, on trobareu les fitxes de la base IMATEX amb tota la informació de cada peça i fotografies de detall.
Mercè López Garcia - Conservadora