La mida de les bosses femenines va augmentar al llarg de la dècada de 1920. És un fet que es pot constatar a la majoria dels museus que conserven complements d'aquest tipus però, va ser una qüestió purament estètica?

La realitat és que van influir diversos factors, però un dels més importants va ser l'arribada de la cosmètica en forma de petits contenidors que les dones podien comprar i dur amb elles per a fer-se petits retocs. Hem de tenir en compte que, abans, el maquillatge en les dones era subtil i sovint es relacionava amb prostitutes o dones de "vida lleugera".

La fi de la I Guerra Mundial va suposar un canvi radical en la societat occidental i va marcar un abans i un després en el paper de la dona. Moltes d'elles van participar activament, mentre els homes estaven al front, en tasques com producció d'armament, gestió de les empreses, treball al camp per no perdre les collites ni les ramaderies, cura de les famílies i treball als hospitals.

Es calcula que en aquesta guerra van morir 10 milions de combatents, i dels que van tornar molts van quedar incapacitats. Això va suposar 3 milions de vídues i tota una generació masculina perduda que implicava que moltes dones no tinguessin possibilitat de trobar un marit i formar una família, un dels rols bàsics en la vida de les dones de l'època.

D’altra banda, el fet de que les dones, durant la guerra, desenvolupessin tasques fins llavors vetades, va obrir tot un ventall de possibilitats a joves destinades a servir o a treballar a les fàbriques: noves professions com secretària, telefonista, etc., suposaven noves oportunitats d'independència i llibertat a una generació de dones que tenia el desig de viure la vida al màxim i que mai tornarien a ser com les seves mares.

A conseqüència de tot això va sorgir un nou tipus de noia anomenada "flapper", que es caracteritzava per anar a la moda, amb faldilles que deixaven veure les cames fins els genolls, no portava cotilla, ballava als nous clubs de jazz, fumava cigarretes (a vegades en broquets molt llargs), duia el cabell curt "à la garçon" i es maquillava, fins i tot en públic. D'aquesta manera un acte íntim, com la "toilette" es feia de forma pública, remarcant amb ombres i llapis la profunditat de la mirada i pintant els llavis amb la forma de l'arc de Cupido, tal i com feien les actrius del moment.

Com que a més, els vestits femenins s'havien simplificat molt, les dones ja no podien amagar diverses butxaques entre els plecs de la roba i les bosses van adquirir protagonisme, augmentant la seva mida, per tal de contenir tots aquests nous productes indispensables en la vida de les dones modernes.