La Carme Vigués ha estat la darrera propietària de la coneguda merceria La Esmeralda. Situada al centre de la vila de Terrassa, ha representat un dels negocis més longeus i, malauradament, va  tancar les seves portes el 31 d’agost de 2018. La relació de la família de la Carme amb la merceria es remunta a l’any 1922, quan el seu avi, Florenci Julià, va acceptar el traspàs que li va oferir l’anterior propietari, el Sr. Rocamora. Llavors el local es trobava en el número 37 del mateix carrer de Sant Pere. Per tant, podem dir que ha estat una merceria centenària.

Florenci Julià, originari de Girona, havia començat com a aprenent a la Casa Moga, un gran magatzem de Barcelona, referència pel sector de la merceria, i es va traslladar amb la seva dona a Terrassa, on vivien just a sobre de la merceria. En aquell moment a la ciutat n’hi havia dinou merceries ja que la tradició tèxtil de la ciutat feia que hi haguessin molts tallers de sastres i modistes. Les famílies benestants es vestien en aquests tallers, però també les classes més humils, que encarregaven vestits a mida per a ocasions especials.

A la merceria tenien dos tipus de clientela: al major i al detall. El primer grup estava format per aquests sastres i modistes, els quals tenien compte obert i pagaven a finals de mes. Al detall venien sobretot a dones, ja que el fet de cosir, tant arranjar roba com fer-ne de nova, era una tasca habitual.

L’any 1941 la família es va traslladar al número 47 del mateix carrer. Els baixos eren la merceria i la resta de l’edifici estava destinada a la casa familiar ja que el matrimoni va tenir quatres fills. La botiga es va estrenar l’any següent amb tots els mobles i fins i tot les caixes fetes a mida. Tot allò, conservat fins els darrers dies, feia de la botiga un espai on el temps s’havia aturat.

 

Imatge detall merceria "La Esmeralda"

 

Una anècdota és que en aquell moment, Florenci Julià va voler canviar-li el nom per Merceria Julià, fins i tot va fer imprimir cartrons pels mostraris de botons i d’altres productes amb el nou nom. Però entre la clientela no va quallar i, resignat, va mantenir el nom original.

De tots els fills del matrimoni, la Dolors Julià va ser la que més es va implicar en el negoci, ja que li agradava molt el tracte personal amb la clientela. Tot i tenir aprenents i empleats, ella compaginava la seva feina de mestra amb el treball a la merceria, sobretot en èpoques de molta feina com a la primavera, pels casaments i les comunions, i també a partir de l’octubre, quan es preparaven els encàrrecs pels vestits que es lluïen durant el Nadal.

A la botiga treballaven amb proveïdors sempre de qualitat: fils de la casa francesa DMC, o de l’alemanya Gütermann, però també productes del territori com puntes d’empreses del Maresme o cintes fabricades al Bages. També venien botons gravats de fusta o pintats a mà un a un, sivelles de vidre o de nacre, colls postissos de seda; productes de gran qualitat i alt preu, però que tenien demanda en una època en que la roba, feta a mida i de qualitat, tenia el seu reconeixement.

 

Imatge detall merceria "La Esmeralda"

 

L’any 1975, va morir Florenci Julià, just l’inici del tancament d’empreses tèxtils. Terrassa es va transformar paulatinament i també la societat. La incorporació massiva de la dona a la feina fora de casa i l’expansió de la confecció en sèrie va afectar directament el negoci. Cada vegada quedaven menys taller de sastres i modistes i moltes dones ja no necessitaven aprendre a cosir, ja que la roba era tan barata que no calia arreglar-la, es podia llençar i comprar-ne de nova i així seguir les modes, que cada vegada canviaven més ràpid.

Aquesta evolució la va viure de primera mà la Dolors Julià, que va deixar la seva feina de mestra i es va posar al capdavant del negoci des de 1975 fins a la seva mort, l’any 2013. La seva filla, Carme Vigués, que ja col·laborava amb la seva mare, ha continuat els darrers cinc anys, fins a la seva jubilació.

Els motius del seu tancament han estat diversos, potser el principal és el fet de que la merceria s’havia convertit en un negoci de subsistència, amb dificultats per competir amb les merceries franquiciades o amb les que venen per internet. Ningú ha estat interessat en el traspàs i per aquesta raó, tot i sabent-li molt greu, ha decidit tancar la persiana.

 

Imatge interior merceria "La Esmeralda"

 

Molts terrassencs i terrassenques han mostrat la seva sorpresa i també tristesa davant d’aquesta notícia, però aquest fet és una mostra més del canvi dels temps i de com, les maneres de consumir afecten decisivament en el nostre paisatge comercial i urbà.

Després del seu tancament, el Museu Tèxtil ha contactat amb la Carme Vigués i, gràcies a la seva ajuda, s’ha fet una selecció d’objectes de merceria del fons antic (anys 1900 – 1960) que ha donat per tal de recollir la història material d’aquest comerç. La Carme també ha donat material actual per als tallers que realitza el museu, tant infantils com per a adults. Des del Museu li agraïm la seva col·laboració i generositat.