Qualsevol exposició necessita una previsió de tractaments de restauració i de la realització de suports per a la conservació de les peces que s’hi exhibiran.
En el cas d’“Un museu, mil trames”, l’exposició del 75è aniversari del Museu Tèxtil, han calgut tractaments de restauració tant en teixits plans com en les peces d’indumentària que s’hi presenten. Afegit a això, s’han realitzat els suports plans encoixinats per les peces de dues dimensions i maniquins a mida per a cadascun dels vestits.
Dins els tractaments de restauració, incloem els següents processos:
- Documentació de la peça: bàsica per conèixer la naturalesa del teixit com les fibres i la seva construcció.
- Neteja, tant superficial amb aspiració de succió controlada, com humida (puntual o per immersió)
- Consolidació i fixació d’estrips, talls i llacunes mitjançant suports locals o totals per estabilitzar físicament les peces.
Per exemple, en aquest fragment de teixit copte (segles IV-V, Egipte) en forma d’orbiculus (núm. registre 5926), a part del tractament de restauració es va elaborar un suport total de consolidació. Aquest suport serveix alhora per mantenir correctament la peça i com aïllant del material de la vitrina. Com que el teixit reposa en pla o físicament és estable no es requeria, en aquest cas, un suport rígid.
Anvers i revers de la peça un cop finalitzada la restauració
Un altre cas que us expliquem a tall d’exemple, és un vellut tallat llavorat probablement del segle XIX i de procedència no constatada: Espanya, França o Itàlia (núm. registre 18332).
En aquesta ocasió, a més del tractament de restauració per estabilitzar físicament el teixit, ja que presentava diversos estrips i talls, va ser imprescindible crear un suport rígid encoixinat. Al tenir bastant pes i amb una intervenció bastant gran, no es podia exhibir la peça penjada verticalment. Aquest suport rígid es realitza amb una ànima de policarbonat, folrat amb buata i aquesta, alhora recoberta amb un teixit. La peça s’hi fixa mitjançant un velcro.
Anvers de la peça abans i després del procés de restauració
Per acabar, en el cas de la indumentària, el suport d’exhibició ha de permetre que la peça descansi sobre el maniquí de manera que no hi hagi tensions i el pes quedi ben repartit. Els maniquins realitzats a partir de la ©Bodyteca Històrica Carmen Lucini s’elaboren a mida per a cada vestit.
El vestit de la imatge inferior està confeccionat en tafetà de cotó estampat (1830 - 1840, núm registre 14967) i presenta un disseny que combina sanefes verticals de motius florals amb altres que imiten malla brodada.
La intervenció va incloure un procés de restauració i la construcció d’un maniquí a mida per a una correcta exhibició. A més, es van confeccionar tots els faldons que es van considerar adequats per a una correcta lectura del vestit.
Vestit un cop col·locat en el seu maniquí i a punt per ser exhibit
Si desitgeu conèixer a fons tots aquests tractaments i processos de restauració i veure’n exemples directament, us recomanem la visita tècnica amb la restauradora Elisabet Cerdà, prevista pel diumenge, 25 de setembre a les 12: 00h. Consulteu aquí tots els detalls d’aquesta activitat.