La història de l’empresa Catalá és llarga i apassionant. Fabricants de sederies des de 1770, l’empresa es fundà gràcies a José Catalá, que es va establir com a torcedor i teixidor de seda al barri dels Velluters de València. El va succeir Pedro Catalá Torres, que va morir prematurament, i va continuar el negoci el seu fill Rafael Catalá Fayos (1855-1911).
Aquest darrer, que havia estudiat a Lió, va ser un gran tècnic en la fabricació de velluts, mocadors de seda, teixits per a tapisseria, espolinats, brocatells, domassos, entre d’altres varietats de gèneres. Rafael Catalá és reconegut com l’artífex del gran impuls i prestigi a l’empresa.
Fins el moment, ja són sis generacions les que han estat al capdavant d’aquesta empresa. Darrerament s’ha modernitzat amb telers electrònics i equips informàtics per al disseny tèxtil gràcies a Alberto Catalá Ruiz de Galarreta, tot i que encara conserven alguns telers antics amb màquina jacquard per a peces molt exclusives destinades per exemple a vestits regionals i per a falleres. Sempre han estat molt curosos de recuperar l’arxiu històric que conserven.
Per posar uns exemples relativament recents i destacables, als anys seixanta l’empresa va produir les teles del dormitori dels Kennedy a la casa Blanca, i, tres dècades més tard, les sedes dels vestits de núvia de la infanta Cristina i de la princesa Letizia.
D’entre les 17 peces adquirides pel Museu Tèxtil destaca un vellut pintat per ordit manualment, una obra excepcional teixida a la fàbrica de Paiporta a inicis dels anys 1920, moment en que la dirigia Rafael Catalá Benlloch.
Del mateix moment i fàbrica és un domàs de seda i raió que conserva l’etiqueta de referència, i com a mostra de l’art déco, destaca un teixit per a tapisseria, al qual se li van fer uns talls regulars per invalidar qualsevol transacció comercial amb la mostra, i que són la prova del seu pas per les duanes.
El Museu també ha adquirit una sèrie de mostres de seda acompanyades del dibuix original i la posada en carta d’entre 1900 i 1910. Són peces excepcionals per a mocadors, dibuixats per Agustí Esclasans (1862-1938) que es dedicà a l’ensenyament a la seva pròpia acadèmia especialitzada en dibuix de teixits, i per Romà Jubert, tots dos de Barcelona.
En el cas que es mostra aquí sota (dibuix i teixit), dels anys 1930, el teixit és va fer en cotó, probablement produït a la zona de Múrcia.
Amb l’adquisició d’aquesta petita col·lecció, el Museu incrementa el seu patrimoni amb la representació d’una empresa històrica de la que només en conservava un domàs sense identificar que, gràcies a Alberto Catalá, ara hem pogut documentar.
CDMT Núm. Reg. 8843
© Fotografies CDMT, Quico Ortega
