Dins de les nostres cases hi ha molts elements tèxtils que s’utilitzen com a parament de la llar. Durant l’època modernista les estances de les classes benestants estaven decorades amb cortines, estors, catifes, tapissos, cobrellits, vànoves i tota una sèrie de peces tèxtils que guarnien els interiors seguint el característic estil decoratiu de l'època.
Entre elles hi havia peces específiques que guarnien les taules i de les que parlarem a continuació a partir d'objectes que es conserven al fons del Museu Tèxtil i dels quals descrivírem les principals característiques, els materials amb els que es confeccionaven i com s'utilitzaven. Però abans de començar hem d'aclarir que si parlem del parament que guarnia les taules hem de diferenciar clarament entre el que s'utilitzava durant els àpats i el que decorava la taula la resta del temps.
Parament tèxtil de les taules durant els àpats
El primer grup està format bàsicament per les estovalles i els tovallons, que en conjunt s'anomenava joc de taula ja que totes les peces es confeccionaven i es decoraven amb el mateix teixit i els mateixos motius. Les estovalles es feien a la mida de cada taula i formaven part de l’aixovar que cada dona havia d’aportar al casament. Generalment es brodava amb motius florals i a vegades el perímetre també es guarnia amb brodats o amb punta. El teixit més emprat era el lli o el cotó, que era més fàcil de rentar, ja que podia resistir les altes temperatures i els sabons més agressius necessaris per eliminar les taques provocades pel menjar o el vi. Els tovallons es doblegaven d’una manera determinada perquè lluïssin damunt la taula o quan es guardaven als calaixos de manera que es deixava visible la part del brodat que era fet a mà.
Parament tèxtil de les taules fora dels àpats
El segon grup està format per diversos elements amb característiques diferents. Us mostrem dos exemples molt habituals:
Cobretaula: peça ornamental que generalment era de teixit més gruixut que les estovalles. A l’època modernista hi ha molts exemples de peces de vellut ornamentades amb passamaneria al seu perímetre, com borles. Era habitual posar-hi a sobre algun element ornamental de ceràmica o vidre amb flors. Sovint el cobretaula es confeccionava amb el mateix teixit que les cortines de l’estança.
Cobretaula Nº.reg. 20062, ca. 1900
Jacquard de cotó on hi representades tulipes, flors de muguet i fulles d’acant
©Quico Ortega, Museu Tèxtil de Terrassa
Camí de taula: també es tracta d’una peça ornamental. En època modernista generalment estava realitzada en teixit jacquard o vellut i decorat amb galons o passamaneria. Té aquest nom perquè la seva forma és molt allargada i habitualment es col·locava travessant la taula longitudinalment.
Camí de taula Nº.reg 18231, 1890-1910
Jacquard i vellut de seda, galó i serrells de passamaneria
Quico Ortega © Museu Tèxtil de Terrassa
Podeu consultar les fitxes d'aquestes i d'altres peces de parament modernista en aquest enllaç a IMATEX, la base de dades del Museu Tèxtil
Mercè López Garcia - Conservadora
