Cada curs, el taller de restauració del CDMT acull alumnes en formació de pràctiques, mitjançant els convenis que el Centre té subscrits amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC), i la Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de Madrid (ESCRBM).
Després d’un període de formació teòrica i pràctica en documentació i conservació, les alumnes (acostumen a ser noies) passen al taller per aplicar els coneixements adquirits i començar la formació en restauració paral·lelament a l’execució del projecte pel qual seran avaluades. Primer documenten l’objecte en el que treballaran, i en fan les anàlisis de fibres, tècnica, i el croquis de danys.
Les persones que forma el CDMT demostren un gran interès i motivació, entre d’altres motius degut a la falta d’estudis reglats específics de restauració de teixits a Espanya. Cristina B. F. (Barcelona) de 37 anys, diplomada per l’ESCRBCC, n’és un exemple: “Des que vaig accedir als estudis de conservació-restauració volia rebre formació en restauració de teixits, i els estudis reglats no oferien aquesta opció”, explica. “Quan vaig saber que existia la possibilitat de realitzar una formació al CDMT, m’hi vaig interessar des del primer moment”.
El procés d’aprenentatge al taller combina la teoria amb moltes hores de pràctiques. Les alumnes alternen el treball en la seva la peça i la pràctica amb altres objectes i retalls. Comencen amb l’eliminació d’intervencions anteriors, la neteja superficial i per immersió; prossegueixen amb la pràctica de punts de costura sobre un teixit de lli, de cotó i de seda. Després decideixen el tipus de punts, la quantitat i la disposició que efectuaran sobre la peça amb la qual treballen; i practiquen la tintura de fils de seda que també utilitzaran. Seguidament, consoliden la peça sobre un suport que han preparat prèviament.
Inés J. C. (Madrid), de 39 anys i provinent de la ESCRBM, ha treballat un teixit llavorat de seda de la col·lecció Viñas, del segle XVI-XVII, compost per sis fragments. “Primer he portat a terme la documentació de la peça i del seu estat de conservació”, explica l’alumna. “Després he descosit els fragments del suport en el qual es trobaven, els he aspirat i els he rentat per immersió en aigua. Seguidament, he alineat els fragments i he cosit amb punts de restauració les zones més fràgils sobre un nou suport”.
Un cop acabat el procés de costura, si es necessari les alumnes realitzen el suport d’exhibició i/o d’emmagatzematge de la peça. Finalitzen la redacció de l’informe i preparen la presentació oral en presència de la documentalista, la conservadora i la restauradora del CDMT, i d’un representant de l’ESCRBCC o de la ESCRBM, que les avaluaran.
Generalment, la valoració de l’estada al CDMT és molt positiva. Segons Inés J. C., la formació rebuda ha resultat ser “molt interessant i completa. Per a mi suposa un consolidació de coneixements i un important aprenentatge a nivell teòric i pràctic. Considero que és una sort estar sota la tutoria de professionals com els del CDMT”. Cristina B. F. també valora positivament la seva estada al Centre tant pel que fa als professionals com “al tipus de coneixements adquirits, l’espai de treball durant l’estada formativa i el fons bibliogràfic al qual hem tingut accés”.
