Durant les tardes de dimarts i dijous de tot el mes de setembre, un grup de dones es reuneixen a l’aula del museu, acompanyades per l’artista Núria Benet. Els ha proposat que siguin protagonistes de la segona fase del seu projecte que ella mateixa defineix així:
“El projecte Dones IMpertinents qüestiona la “impertinència” de les dones. Qui decideix que la veu d’una dona NO és pertinent? Qui decideix que el que diu o fa una dona està fora de lloc o és irreverent? Irreverent per a qui? Al llarg de la història i encara ara, s’han fet callar moltes veus de dones perquè no eren pertinents. Aquest és un projecte que està fet per dones, sobre dones i dedicat a totes les dones que en algun moment de la seva vida han estat titllades de impertinents.”
El procés artístic es va iniciar amb la lectura de vuit llibres escrits per dones o bé on elles són protagonistes. Després de la lectura dels llibres, es van tallar amb una guillotina totes les frases i es van barrejar aleatòriament. Posteriorment es van cosir a màquina, totes les frases, amb un fil vermell. Amb aquest nou material -fil de paper escrit- es va iniciar un teixit artístic de punt que ja medeix vuit metres.
Al Museu Tèxtil, el punt de partida va ser el Club de lectura “Fil per randa” tot i que finalment hi col·laboren altres voluntàries. S’han incorporat al teixit artístic els llibres treballats Las mujeres de Winchester de Tracy Chevalier, i Passamaneria de Pruden Panadès. Amb la col·laboració del grup de dones del museu, es pretén que la peça acabi mesurant entre deu i onze metres.
L’artista proposa ubicar l’obra resultant en un parell d’espais emblemàtics i característics de la Terrassa tèxtil dels segles passats i fer-li unes fotografies, generant una nova obra. I per explicar el sentit d’aquesta exhibició, la Núria Benet escriu: “Dones IMpertinents ocupant espais el més impertinentment possible, donant veu de manera simbòlica i a mode d’homenatge a totes aquelles dones valentes i imprescindibles, però també silenciades”.
