La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, que se celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus.
L’any 2005 va ser declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i a partir d’aquell moment es va començar a pensar en construir la Casa de la Patum, lloc per mostrar la festa berguedana.
Es va obrir al públic el novembre del 2007, però des del 10 de juliol del 2020, tota la comparseria que integra la Patum es trasllada al Convent de Sant Francesc, on s’exposa i s’emmagatzema.
A partir de 2005 s’inicien converses entre el Museu Tèxtil i les institucions de Berga per recuperar una sèrie de vestits antics de les comparses de la Patum que durant molts anys havien estat pràcticament oblidats en diversos equipaments municipals de Berga. Es va iniciar un procés d'ordenació, classificació, registre i inventari per saber exactament quines peces s'havien recuperat i fer una valoració del seu estat de conservació. El resultat va ser sorprenent, tant per la quantitat com per la qualitat i l'antiguitat d'alguns dels vestits trobats.
Bata nans vells abans del procés de restauració.
Bata nans vells després del procés de restauració.
Es van recuperar sis barrets i uns cent vestits corresponents a totes les comparses de la festa, amb una datació aproximada entre finals del segle XIX i 1990. Cada comparsa té les seves peculiaritats, des de la indumentària fins a la música: el Tabal dirigeix tots els actes de la festa; Cristians i quatre Turcs representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna; la Guita Grossa i la Xica (introduïda el 1891) acompanyades pels guitaires; l'Àguila, la figura més senyorial, aristòcrata i distingida que va acompanyada de balladors; els quatre Nans Vells (introduïts el 1853) i els quatre Nans Nous; la parella de Gegants Nous i la de Gegants Vells; les Maces, Sant Miquel i l'Àngel, escena que simbolitza l'eterna lluita entre el Bé i el Mal i, finalment, els vestidors de Plens que només actuen a la nit en un autèntic infern ple de foc.
Els factors que han deteriorat aquests teixits són tant intrínsecs, és a dir, els propis de la fibra; com extrínsecs, provocats per l'entorn. Totes les peces van arribar amb la mateixa tipologia de degradacions, encara que sobre teixits molt diversos. Ens vam trobar peces amb intervencions anteriors, per recosir esquinçaments o consolidar forats produïts per cremades. També vam observar gran quantitat de brutícia de diversa tipologia, des de taques de procedència desconeguda fins a cremades que encara no han consumit el teixit; fotodegradació, ja sigui per l'exposició a la llum o per l'acidesa de la suor que fa migrar els colors, plecs i arrugues i dany per biodeteriorament, sobretot a les peces compostes per llana.
Mono de Plens abans del procés de restauració.
Mono de Plens després del procés de restauració.
La majoria dels tractaments de restauració han inclòs: documentació gràfica i escrita, anàlisi tècnica de fibres i solubilitat de tints, neteja superficial i per immersió en medi aquós o amb dissolvents, humidificació, consolidació i fixació i sistema d’emmagatzematge.
Per a la intervenció sobre les peces, s’han aplicat els criteris de mínima intervenció i indispensable, tractaments reversibles i que els processos realitzats siguin discernibles.
decoloració per fotodegradació barret
El proper 3 de març, la nostra restauradora Elisabet Cerdà, realitzarà una ponència en el congrés “Conservación y restauración del patrimonio etnológico ”OCIGOLONTE” sobre aquesta intervenció en el conjunt de la indumentària antiga de la Patum. Aquí trobareu tots els detalls d’aquestes jornades.
