Un any més, el Museu Romàntic de Sitges ha sol·licitat al Museu Tèxtil de Terrassa la restauració de la indumentària de la seva col·lecció de nines. Aquesta temporada estem restaurant cinc nines amb la particularitat que totes elles són autòmats, és a dir, porten incorporat un mecanisme que les fa repetir un moviment concret: empolsinar-se la cara davant un mirall, acotxar un nadó o posar-se els impertinents a l’hora que es venta, entre d’altres.

El autòmats van ser un gènere en voga durant la segona meitat del segle XIX. Aquestes nines no eren simples joguines per a infants sinó que eren un símbol d’estatus i com a tal anaven, generalment, vestides imitant la moda de l’alta societat de l’època, per tant ens trobem davant de vestits de seda, velluts, brocats i gran profusió de puntes. Les alteracions i problemàtiques són les mateixes que trobem en la indumentària de la mateixa època però de mida humana: estrips i pèrdues matèriques, acumulacions i dipòsits de brutícia, canvis cromàtics, sedes carregades, etc. La peculiaritat d’aquestes peces és que habitualment es muntaven directament sobre el cos de la nina, emprant elements que fixaven a perpetuïtat els vestits, ja que les nines no estaven dissenyades per ser despullades i canviar-les de roba com en el cas de les actuals. Per això, en molts casos, en comptes de costures trobem adhesius, que endureixen, ressequen i esquincen els teixits o petites puntes o agulles de cap, clavades directament sobre el cos de la nina. El pas del temps i els canvis climàtics descontrolats provoquen l’oxidació del  metall que genera, al seu torn, la oxidació dels teixits amb el conseqüent trencament i pèrdua.

La metodologia utilitzada en la restauració dels teixits és arqueològica. És a dir, només intervenim per frenar la degradació, però no es refà cap peça desapareguda i, en la mesura del possible, totes aquestes intervencions han de ser reversibles.

La restauració d’aquestes nines implica l’actuació conjunta de diferents especialistes. És una feina interdisciplinar on cada professional posa a disposició d’una feina comú els seus coneixements.  Al Museu Tèxtil restaurem els teixits, mentre que als Museus de Sitges restauren i adeqüen els cossos de les nines, un tercer especialista serà qui s’encarregui d’arreglar el mecanisme de l’autòmat i, si és possible, tornar-lo a fer funcionar. De manera que, una vegada acabat el treball de cadascun, les nines autòmats puguin recuperar i mostrar-nos part de la seva antiga esplendor.

Imatge detall microaspiració.

Imatge detall restauració.

Imatge nina.