Roba interior modernista

El concepte “roba interior” és relativament recent ja que al llarg de la història generalment es parlava de ROBA BLANCA degut al color amb el que estaven confeccionades les peces íntimes. Tot i que la tipologia de peces era diferent per homes i per dones, els teixits amb els que estaven realitzades habitualment eren els següents:

Llenç: teixit de tafetà de lli, cotó o cànem.

Batista: teixit de tafetà, més fi que l’anterior, generalment de cotó però també es podia teixir en lli.

Mussolina: teixit de tafetà, el més fi de tots. En roba blanca s’utilitzava de cotó, però també es podia teixir en seda.

La raó per utilitzar aquests teixits era principalment higiènica ja que absorbien millor la suor i els fluids del cos i també permetia una millor neteja perquè sovint eren robes que es bullien per desinfectar-les bé. En alguns casos també es confeccionaven peces en teixit de punt, com els calçotets.

Els homes generalment duien calçotets que podien ser llargs o curts, però les dones benestants disposaven d’un ampli aixovar format per camisa interior, enagos, pantalons femenins i el cosset tapacotilla. Totes elles estaven brodades a mà i guarnides amb puntes i llaços. Eren peces fonamentals ja que, junt amb la cotilla definien la silueta de moda en cada moment.

Precisament la cotilla era una peça que tenia la funció de modelar el cos. No era visible i es pot considerar roba interior però es confeccionava en teixits més forts i resistents, com setí, espiga, cutí o teles llavorades.

A continuació teniu un enllaç a la base de dades IMATEX amb una selecció de peces interiors de fons del Museu Tèxtil. Poseu entrar a cadascuna de les fitxes i conèixer les característiques de cada peça i veure fotografies de detall

Mercè López Garcia - Conservadora