El passat 14 de maig va tenir lloc una sessió peculiar del club de lectura Fil per randa. A través d’un grup de whatsapp, vam intercanviar una sèrie de vídeos, àudios i escrits sobre la novel·la en curs, El Paraíso de las damas (1883) d’Émile Zola (1840-1902).
En un principi, des del museu es van oferir vídeos introduint l’autor i el seu temps, l’estil narratiu, els personatges i la seva significació, el vocabulari tèxtil i els principals temes. Al llarg d’una setmana, les participants han desplegat opinions i comentaris que sintetitzem a continuació:
- En general, l’autor ha estat un descobriment positiu per a totes, igual que la novel·la. Algunes lectores han remarcat que un estil tan detallista i recarregat arriba a aclaparar en ocasions. Tot i així, afirmen que precisament aquesta enorme riquesa descriptiva -quasi fotogràfica- dels teixits i els ambients, ens endinsa en la vida d’aquest macro comerç tèxtil on hi conviuen prop de dues mil persones, entre dependents, altres treballadors i càrrecs directius.
La majoria està d’acord en què Zola fa una radiografia social del París de mitjans del segle XIX, mostrant des de la frivolitat de la classe benestant fins a les misèries dels treballadors, malalties, vicis, virtuts, debilitats i fortaleses humanes en definitiva.
- Ha impactat l’actitud hermètica dels representants del petit comerç, aferrant-se a la seva manera de fer tot i que impliqui enfonsar-se, incapaços de veure alguna bondat en els canvis comercials o de buscar formes de competir. I es citen similituds amb experiències viscudes per les lectores en el seu entorn amb la introducció dels ordinadors, dels mòbils o de les xarxes socials.
- L’obra és un fidel retrat del final de les petites botigues especialitzades, amb anys de treball i tracte familiar, absorbides per un monstre que ho aglutina tot però que alhora simbolitza la democratització de la moda i d’un cert luxe. La pressió que tenen els petits per baixar preus sense marge de benefici i l’obligació de vendre el seu negoci davant les pèrdues, sotmesos a una mena de mobbing immobiliari, sota el lema “cal sacrificar-se pel París de demà”.
Tot això no està lluny del que passa avui a les grans ciutats, on els petits comerços difícilment subsisteixen davant les grans superfícies o cadenes comercials.
S’han destacat les similituds amb les estratègies de negoci d’avui en dia: rebaixes, descomptes, cupons de fidelitat, distribució dels productes dins la botiga, aparadors atractius, ús de la publicitat i tècniques que avui diríem de màrqueting. També estratègies de productivitat amb incentius als treballadors i dietes pagades, i altres temes encara d’actualitat com l’abús dels grans majoristes sobre els productors o el consumisme compulsiu.
- La comparació entre la vida dins El Paraíso i l’existent dins una colònia tèxtil ha obert un debat. Es veu com la mateixa relació de protecció amb manca de llibertat que s’estableix entre els dependents i l’amo és similar a la dels obrers dins la colònia. Tot i això, l’espai d’El Paraíso és de treball únicament, tot i les llargues jornades i que algunes dependentes fins i tot dormin al mateix edifici.
- S’ha comentat molt la riquesa de tipologia de persones que hi apareixen i sobta la rivalitat entre els treballadors d’El Paraíso. Coneixem d’ells com aprofiten el seu dia de descans per divertir-se i anar a les zones d’esbarjo pròpies d’aquesta nova classe social, i com molts d’ells havien emigrat de diferents zones de França cap a París. De fet, l'autor presenta sovint els diferents personatges, citant sempre la seva procedència i el seu parentiu: Denise era normanda, Octave provençal, etc.
Denise i Octave Mouret són els personatges més valorats i, en general, ha agradat la seva història d’amor decimonònica, romàntica i de final feliç. Alguna opinió expressava que és una relació poc creïble, incompatible amb el món empresarial draconià que els envolta.
- S’ha destacat la visió utilitarista i infantilitzadora de la dona per part del protagonista masculí, Octave Mouret, així com les desigualtats laborals existents entre homes i dones. Però també ha sortit la idea que la dona, retratada dins un món laboral que no és pròpiament fabril, es presenta forta, emprenedora, activa. Denise, sens dubte, és l’heroïna que encarna tots aquests valors d’una feminitat empoderada.
Aquestes i moltes altres idees interessants han sorgit al llarg d’una setmana de tertúlia ha través del grup de WhatsApp creat amb totes les integrants del club de lectura Fil per randa, del Museu Tèxtil. Només ens queda agrair moltíssim la participació a totes aquestes dones lectores que es deixen seduir per les històries, que investiguen, reflexionen, vinculen experiències i les comparteixen. El club de lectura Fil per randa té una llarga vida assegurada amb totes elles, les lectures i, no cal dir-ho, la cultura tèxtil.