Bizarre: Deliri el contingut del qual és clarament absurd i sense base real possible [Diccionaris terminològics TERMCAT]
Entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII (1690-1720) es posen de moda a Europa un tipus de teixits de seda d’alta qualitat tècnica que presenten uns dissenys difícils de definir per la seva originalitat mai vista fins el moment. Són sedes que seran conegudes com a sedes bizarre pels seus motius decoratius on es combinen arquitectures asimètriques de proporcions irreals, flors fantàstiques de formes exòtiques i naturalistes alhora, objectes d’inspiració oriental, elements d’imaginativa geometria ... tot juxtaposat per crear composicions de gran força visual i dinamisme. (CDMT 4472, 838, 22789, 4469, 21754, 4444)
CDMT 4472
CDMT 838
CDMT 22789 (detall)
CDMT 4469
CDMT 21754
CDMT 4444
La seva aparició coincideix amb un moment d’auge del comerç de les Companyies d’Índies anglesa, holandesa i francesa que des de meitat de segle importen productes de luxe i omplen el mercat de porcellanes, laques, mobles i teixits que estimulen el desig per a les novetats i per a tot el que signifiqui diferència.
La gran acceptació que van tenir aquestes peces importades va ser font d’inspiració per a la creació de nous dissenys tèxtils que es van produir a diferents centres seders del continent europeu: Venècia, Lió, Spitalfields, Amsterdam i, potser també, València i Toledo, es van apuntar al nou estil. En el seu treball, els teixidors combinaven sovint un fons en domàs amb sedes policromes espolinades acompanyades de fils entorxats metàl·lics que aportaven al conjunt un joc extra de lluminositat i moviment. El Victoria&Albert Museum conserva una col·lecció de dissenys signats per l’anglès James Leman, datats entre 1706 i 1716, a on es reflecteix la preferència del moment per aquest tipus de peces.
Van ser utilitzats principalment per a indumentària civil (CDMT 7219), com ho mostren retrats del moment pintats per artistes de l’època, però la seva boja fantasia no va impedir que aquests teixits s’utilitzessin també per a peces d’ús litúrgic ( CDMT 500). Tanmateix, el seu èxit no va perdurar per molt temps. Si el gust pel canvi i la novetat van posar les sedes bizarre de moda, aquest mateix gust va fer que a partir del 1715 els motius que es denominaven à dentelle passessin a ser els preferits del gran públic .
CDMT 7219, jupa
CDMT 500, casulla (esquena)
