Des del mes de setembre estem restaurant cinc vestits de nines del Museu Romàntic Can Llopis de Sitges de la col·lecció Lola Anglada. De moment ja hem finalitzat la intervenció complerta en dos dels conjunts i estem portant a terme el tercer.
Podríem explicar pas a pas els processos de restauració que hem portat a terme, però us explicarem curiositats que ens hem trobat mentre desmuntàvem les nines i que a simple vista algunes d’elles no es veuen.
La nina amb número de registre 29 porta una faldilla interior amb dos volants per fer el vol de la faldilla més ample. En el braç esquerre hi duu una polsera metàl·lica enrotllada com si es tractés d’una serp.
La nina núm. reg. 11, porta un vestit interior i al damunt una faldilla amb dos volants per fer el vol de la faldilla més ample, totes dues peces són de cotó. Aixecant la faldilla ens vàrem trobar amb unes espardenyes realitzades amb espart i lligades a les cames amb vetes de cotó. Porta unes arracades que imiten les arracades d’arengada, típiques catalanes.
Sobre la nina núm. reg. 1, que en aquests moments ja s’ha desmuntat la indumentària, a simple vista duia un vestit que semblava complert però en realitat està dividit en fragments de roba units per puntades. La pitrera, per exemple, està dividida en un teixit brocat amb fil metàl·lic, una punta de cotó i un folre de cotó de color rosa. Un cop desmuntat, ens hem adonat que per fer més rígida aquesta àrea, en el folre hi ha cosides dues cartes de joc, un 6 de piques i un 10 de piques pintades a mà.
Tots aquests fragments, a part de les puntades, estan units amb uns fermalls amb perles i elements metàl·lics. Porta només una faldilla interior on hi vàrem trobar un segell amb escriptura estilitzada que recorda les lletres àrabs.
